Elegia per un americà, de Siri Hustvedt

Quan una persona mor, sovint deixa un munt de paperassa, fotografies, cartes i factures que algú haurà de tenir el coratge i la paciència d’endreçar. És gairebé inevitable que entre aquests papers hi apareguin fragments d’històries perdudes i que qui les descobreixi senti la frustració de no poder fer les preguntes pertinents i es vulgui aferrar a aquests indicis per mirar de recuperar un temps i una persona que han desaparegut per sempre. És en aquest tràngol que Siri Hustvedt situa els germans Erik i Inga Davidsen, els personatges centrals de la seva novel·la Elegia per un americà, que es passaran uns mesos intentant escatir alguns punts foscos de la vida del seu pare a partir d’un diari aparegut arran de la seva mort. 

Però Elegia per un americà, que és moltes coses, no és una novel·la d’intriga. El  misteri ocult a la vida del pare perd importància de seguida i es resol una mica en veu baixa, sense el bombo i els platerets que sovint esperem sentir al final d’un relat. (És curiós que, pel que he vist per internet, aquest fet ha disgustat força alguns lectors: quan va venir a Barcelona, l’autora va deixar ben clar que és un efecte volgut, perquè sovint és així com es resolen els grans misteris a la vida real). Però l’espai que deixa l’intriga l’ocupen la descripció psicològica dels personatges (n’hi ha com a mínim sis que, tres anys després de lliurada la traducció, encara recordo vivament) i l’aprofundiment en els temes que donen forma a les seves vides. I és que dit així pot sonar simplista, però Elegia per un americà és un llibre que “parla” d’un munt de coses: de l’art i la seva relació amb la vida de qui el crea i dels qui l’envolten, dels trastorns neuronals i de com afecten la noció de personalitat, del significat de la intimitat i de fins a quin punt és lícit vulnerar-la en el cas de personatges coneguts (i no precisament famosos mediàtics, sinó pel que fa a la correspondència d’un escriptor respectat), i ja més de trascantó, altres temes relacionats per exemple amb la identitat sexual o amb la manera com reaccionen els soldats a les guerres. Tot plegat funciona perquè s’entreteixeix amb una naturalitat sorprenent: pensant-ho bé, estic temptat de dir que el llibre descriu sobretot una sensibilitat, la manera concreta que tenen els personatges (diferents, però amb un tarannà comú, especialment els vius) d’enfrontar-se als temes centrals de les seves vides.
I això em portaria a parlar de la sana tradició anglosaxona de densificar les novel·les amb temes i teories interessants i de la relació que tot això té amb una concepció professional i no genialoide d’escriptor, però m’hi embrancaria massa i em veuria obligat a fer un munt d’excepcions i a obrir encara més parèntesis que de costum i avui només volia trencar un silenci que ja durava massa i agrair la paciència dels hipotètics lectors que encara passen per aquí…
***

Pel que fa a la petita història editorial, no m’estaré de comentar que Elegia per un americà va arribar a aparèixer a unes quantes llistes de més venuts i que fa uns quants mesos que n’ha aparegut una edició de butxaca, símptoma de què la novel·la ha trobat com a mínim un bon grapat de lectors. La publicació del llibre que ens ocupa va coincidir amb el llançament que Angle editorial va fer de la novel·la anterior de l’autora, Allò que vaig estimar (en traducció de Jordi Martín Lloret) una novel·la molt notable i a la vegada molt semblant a Elegia per un americà: Siri Husvedt té allò que se’n diu unes obsessions ben marcades. Això no obstant, quan fa pocs mesos Anagrama va publicar La mujer temblorosa, un petit assaig sobre la història neurològica de l’autora, va semblar que ja hi tornàvem a ser: la bona acollida d’un títol en català no garantia la continuïtat, els hustvedtians catalans es quedaven sense subministre. Sortosament, però, fa poc que he sabut que la sequera es limita a la no ficció, i d’aquí a uns mesos tindrem una nova Hustvedt en català!
 
Títol: Elegia per un americà
Autora: Siri Hustvedt
Editorial: Empúries / Labutxaca
Traducció: Ferran Ràfols Gesa
Data de publicació: Gener de 2009 / Juny de 2010 (butxaca)

Advertisements

Quant a Ferran Ràfols Gesa

Després de moltes voltes, relativament establert com a traductor literari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Elegia per un americà, Empúries, Siri Hustvedt, Traduccions pròpies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Elegia per un americà, de Siri Hustvedt

  1. Allau ha dit:

    Tranquil, que alguns (almenys jo) et segueixo. Aviat llegiré una traducció teva (Waugh).

  2. miquel ha dit:

    Hipotètics, hipotètics. Que ens podries dir, quina Hustvedt arribarà d'aquí uns mesos?

  3. frg ha dit:

    Gràcies, Allau. Ja em diràs que et sembla l'"Últimes notícies"…Miquel, serà una novel·la que encara no ha sortit en anglès… Pinta molt bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s