A la caça de la dona, James Ellroy

En l’obra i en la personalitat de James Ellroy hi batega un nucli fosc, una energia intensa i angoixant. No és difícil determinar d’on prové: quan Ellroy tenia deu anys, la seva mare va morir assassinada. D’aleshores ençà, el seu fantasma l’ha perseguit. Ellroy sempre ha cregut que aquesta mort la va provocar ell, que ell havia maleït la seva mare i que al seu torn havia quedat maleït per ella.
La maledicció va prendre forma poques setmanes abans de l’assassinat. Els pares d’Ellroy s’estaven separant. Ellroy i la seva mare van parlar d’amb qui preferia viure el nen. Ell va dir que amb el pare. Ella li va clavar una bufetada. La barreja d’odi i atracció il·lícita que Ellroy va sentir en aquell moment per la seva mare el va dur a desitjar-li la mort. I la mort va arribar, violenta i encara avui inexplicada. De resultes de tot això, James Ellroy ha passat tota la vida obsessionat amb les dones i ha vist com el fantasma de la seva mare interferia una vegada i una altra en les seves relacions successives. A la caça de la dona és el relat dels efectes de la maledicció Hilliker (cognom de la mare) i una reflexió sobre els vincles tan envitricollat que sempre més han tingut Ellroy i les dones.
Dues característiques singularitzen aquest llibret pertorbador: l’honestedat i la concisió. Ellroy s’ha construït un personatge públic sovint antipàtic (petulant, dretà, fortament religiós, poc amic dels drets civils) però és evident que la seva obra està feta des d’un sentit moral fort. Aquest sentit moral l’obliga a ser cru amb si mateix, a no suavitzar mai la sordidesa de la realitat, a mostrar-se de manera gens afalagadora, i a la vegada a ser just, tendre i agraït amb les dones que l’han estimat. És aquesta ànsia d’explicar-ho tot, de posar la carn a la graella el que dóna a A la caça de la dona la seva força especial. Però aquesta força es diluiria sense la particular prosa de l’autor. Ellroy és ferotgement concís i el seu estil es podria definir de manera exacta però enganyosa com a frase-punt, frase-punt. Poques coordinades i pràcticament cap subordinada. Ritme telegràfic, sequedat extrema. Però aquesta fórmula podria suggerir un laconisme a l’estil del Carver de Lish, i no. Les successions de frases i punts d’Ellroy estan farcides de pirotècnia verbal, d’un argot tan peculiar que és més aviat un idiolecte, d’al·literacions, jocs de paraules, jocs amb la sonoritat, d’una recerca constant per la sorpresa verbal, d’un gust per les paraules estrambòtiques… Un estil  inconfusible, cosa que honestament no es pot dir de gaires autors.
Les dones omplen el llibre en desfilada constant, però en el rerefons hi apareix un altre tema que m’ha interessat enormement i que no voldria passar per alt: la creació artística. És probable que Ellroy representi un cas extrem d’escriptor: poc format, poc lector; un talent que no prové de l’obertura de mires sinó del tancament. Ellroy s’interessa per un nombre molt reduït de coses (les dones, Beethoven, la història americana recent) de manera obsessiva i es desentén de la resta. No és un home curiós. És un fanàtic enormement ambiciós. Se cenyeix als seus temes i hi aprofundeix sens fi: barrina sol a les fosques durant hores i hores, precisa imatges, intensifica percepcions i en acabat treballa fins a l’extenuació sense deixar-se distreure per res. Per res que no siguin les dones, és clar.
A la caça de la dona és un llibre singular i una aposta valenta d’Angle Editorial. Que Ellroy no estigués traduït al català clamava al cel. De moment, aquest primer Ellroy català parteix amb desavantatge: la versió castellana (molt bona, de Montserrat Gurguí i Hernán Sabaté) fa setmanes que és a les llibreries. Sigui com sigui, espero que el llibre tingui una oportunitat, perquè se la mereix.
Títol: A la caça de la dona
Autor: James Ellroy
Traductor: Ferran Ràfols Gesa
Editorial: Angle
Data de publicació: Març de 2011
Anuncis

Quant a Ferran Ràfols Gesa

Després de moltes voltes, relativament establert com a traductor literari.
Aquesta entrada ha esta publicada en A la caça de la dona, Angle editorial, James Ellroy, Traduccions pròpies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s