Arqueologia interior: Si no plou gaire

Si no plou gaire
ens farem vells
espessos
reticents
tindrem
la cara eixuta
i
serem
inconseqüents.

Dels furs
farem bandera
furgant
a la banyera
que ofega els innocents.

Potser
llavors encara
conservarem onades,
passions de moviment,
 i 
drets
a la barana,
les cames envescades,
farem el salt més bell.

Si no plou gaire
ens farem vells.
Si no plou gaire.
(Nota: Aquest és un poema que vaig escriure el març de l’any 2000 i que dóna títol al recull de la quarantena de poemes que vaig fer en aquells mesos. En aquella època estava una mica desorientat i vaig escriure uns quants textos sense saber ben bé què feia ni què volia. A poc a poc vaig anar entenent que mirava d’escriure poemes. Quan em va semblar que tenia una mena de llibre acabat el vaig fer córrer una mica, no gaire, i vaig rebre moltes paraules amables i encoratjadores i cap proposta d’edició. He de dir que no m’hi vaig barallar gens: el vaig enviar o deixar llegir a molt poca gent i mai no vaig insistir. D’aleshores ençà, Si no plou gaire dorm en un calaix. De fet, el llibre com a tal no existeix, però al llarg dels anys ha anat tenint uns quants lectors atents i generosos. Fins i tot n’he llegit algun fragment en públic dues o tres vegades. Fa tant de temps que l’arrossego que ja no tinc gaire clar quins poemes m’agraden i quins no. Avui m’ha vingut de gust penjar-ne un aquí, però no patiu, això és i continuarà sent un blog sobre traducció.)
Advertisements

Quant a Ferran Ràfols Gesa

Després de moltes voltes, relativament establert com a traductor literari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Arquelogia interior. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Arqueologia interior: Si no plou gaire

  1. oriol ha dit:

    aquest poema em recorda molt al de "revestits amb una solemnitat que ni ens pertoca ni ens escau, engreixem de nou la claca" (o alguna cosa així). també hi era a l'exposició "tot navega". de fet, durant un temps els vaig confondre… per mi un dels millors poemes d'aquell llibre (allò del "camines tofut" no era gaire el meu estil).serà que se't dóna bé escriure sobre el pas del temps.bé, m'ha fet gràcia retrobar el llibre que, en el meu cas, descansa en un calaix… de la safata d'entrada.

  2. Bé, per això dic que no és un llibre, és un arxiu de word… Sigui com sigui, en aquella època era força jove i no podia parlar gaire del pas del temps com a experiència viscuda. Més aviat diria que veia el futur imminent com una amenaça i volia conjurar-lo. I ara diria més coses, però sempre hi ha gent que em renya per explicar massa els poemes.Veig que tens bona memòria!

  3. Raviel Beut-rom ha dit:

    …m'ha agradat aquest correlació:"Si no plou gaireens farem vells."Té com un sentit d'incertesa atmosfèrica, de cicle vegetal…Ravielhttp://ravielbeutrom.blogspot.com/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s