Continuem el recompte de traduccions que no han vist mai cap Sant Jordi però que ja són velles.
3.- Nataixa i altres històries, de David Bezmozgis
Llibre de contes que segueix la peripècia vital d’un personatge a mesura que es va fent gran als carrers de Toronto. El personatge, com l’autor, és nascut a Riga i quan té set anys emigra al Canadà juntament amb els seus pares. Els set relats, que es poden llegir com una mena de novel·la discontínua, descriuen la progressiva adaptació del protagonista al món nou, capitalista i anglòfon, i les diferents fases de presa de consciència, rebuig i acceptació resignada de les seves dues tradicions culturals, la jueva i la russa/letona/soviètica, simultànies a la creixent pèrdua de referents (i d’esperances) dels seus pares. Dit així pot recordar a centenars d’altres llibres, però Bezmozgis és capaç d’aconseguir aquella transparència d’estil que permet «veure» l’acció amb una claredat meridiana (com Carver, posem per cas) i recrea amb gran destresa la mirada del nen que, fixant-se ara en això i ara en allò, de mica en mica va descobrint i entenent el món que l’envolta. Hi ha reflexions agudes, finals elegants i una prosa nua i turgent. Una aposta arriscada de l’editorial LaBreu (els amants del Dovlàtov de La maleta s’hi trobaran com a casa) que no ha tingut el ressò que mereixia.
Comentari de Pere Calonge
Comentari de Marina Espasa
Comentari de Carlos Zanón
4.- El crit de l’òliba, de Patricia Highsmith
Nova traducció d’aquest clàssic de 1962, que ja comptava amb una versió d’Hortènsia Curell i Gotor. Es tracta d’una novel·la torbadora, fosquíssima, poblada per una sèrie de personatges escassament simpàtics que es van embolicant en una trama magnètica. La situació inicial presenta un home que ronda la casa d’una desconeguda, fins que un dia la noia surt a fora, el sent, i en comptes de trucar a la policia el convida a passar. Malgrat el to objectiu i una mica bròfec de l’autora, que se cenyeix en tot moment a la narració estricta dels fets, gairebé diria que El crit de l’òliba és una novel·la d’idees que sota una aparença de thriller psicològic (per fer servir una etiqueta que em sembla especialment absurda) suscita reflexions interessants sobre la pèrdua de la intimitat, el pes del passat o la capacitat anihiladora d’algunes obsessions. Val a dir que la novel·la apareix sota el segell RBA-La Magrana, gràcies a la seva lloable política de d’aplegar els grans clàssics de la novel·la negra en una mateixa col·lecció, amb traduccions noves sempre que s’ha considerat oportú.
Comentari d’Anna Maria Villalonga
Comentari de Damià Alou
I, ara sí, que Sant Jordi us agafi amb la cartera plena i ganes de buidar-la!
La màquina de fer llibres 