Ferran RÃ fols Gesa
Per fer-ho breu, podria dir que he escrit uns quants poemes èdits i uns quants més d’inèdits. El meu mal cap a l’hora de triar m’ha dut a estudiar carreres que després no he fet servir. Durant molts anys m’he guanyat la vida fent de professor de matemà tiques. Actualment tradueixo novel·les i escric prosa. Entre els autors que he tingut la sort de traduir hi ha Joseph Conrad, Raymond Carver, Thomas Pynchon, Evelyn Waugh, David Foster Wallace, Gabriel Josipovici, Siri Hustvedt, Patricia Highsmith, Toni Morrison, Robertson Davies,  Richard Ford, Colm TóibÃn, Bruce Chatwin, Amélie Nothomb… i tant de bo la llista no pari de créixer!
La mà quina de fer llibres 
Tens idea de si algun dia veurem “Godel, Escher, Bach” en català ? Es per un(s quants) amic(s)
Doncs no en tinc ni idea. Aixà d’entrada puc dir que no pinta gaire bé, perquè: a) fa 24 anys que està editat en castellà , i s’ha anat reeditant; b) serien més de 900 pà gines de traducció difÃcil i cara; i c) tots els editors agosarats que conec han decidit pescar al llac de la ficció, i ni es miren el llac del costat.
Ara, si tens prou amics que el vulguin, qui sap si tot plegat no podria acabar tenint sentit. Potser algun dia un editor es decidirà a pescar al llac petit on no pesca ningú en comptes del llac (només un pèl més) gros on pesca una mà de gent…
Ben trobada, per cert.
Ja, fa una pinta molt difÃcil de traduir. Però com que et veia una arrel matemà tica… Jo en angles no vaig passar del primer capÃtol, però en conec autèntics fanà tics (best book ever, m’han arribat a dir).
Molt rebé l’escombra eh? Rellegint, aquesta vegada en català 😉
La meva arrel matemà tica, tristament, es limita a haver estudiat enginyeria industrial i a haver fet vuit anys de professor de batxillerat (i ESO, uf). És a dir, que em vaig quedar a les portes de tot. Si sabés triar, que no en sé, hauria estudiat FÃsica o Matemà tiques i em penso que m’hi hauria trobat més còmode. Però vaja, tot són camins, i el que faig ara m’agrada, i si hagués sabut triar potser no ho estaria fent. Però ja n’hi ha prou, de batalletes!
Als que sabeu mates de debò, el meu respecte.
Celebro que l’escombra et plagui!
Felicitacion de un otro traductor de Josipovici y de Moo Pak (en francès).
Bernard Hoepffner
Quel plaisir de rencontrer un collègue josipovicien! J’espère que vous avez joui autant que moi en traduisant Moo Pak… Allez-vous continuer avec Josipovici? J’ai la chance d’avoir encore deux de ses romans à traduire.
Et excusez-moi de n’avoir pas répondu plus tôt, je ne sais pas comment j’ai pu manquer votre commentaire.
Cher collègue, Votre mot m’a fait bien plaisir, d’autant plus que nos travaux se recoupent sur plusieurs autres auteurs ainsi qu’autour de Gabriel J. Je viens de terminer la traduction de Goldberg: Variations et vais me lancer dans Infinity bientôt (l’éditeur est financièrement en difficultés, ce qui pose quelques questions, évidemment. Je ne sais pas bien de quel commentaire vous parlez mais peu importe puisque cela nous a permis d’entrer en communication. Bien à vous, Bernard Hoepffner
Le 21 avr. 2013 à 23:09, La màquina de fer llibres a écrit :
> >
Retroenllaç: L’enllaç de la setmana: 18-6-13 | Per a lectura i decoració
Bon dia Ferran, per suggerència de l’Àrea de Comunicació i Creativitat ens hem permés el plaer de compartir amb els nostres seguidors el teu blog!!!
Et passem el link: https://www.facebook.com/espaigrup
Records, Tali Vaimberg
Moltes grà cies!
“La meva arrel matemà tica, tristament, es limita a haver estudiat enginyeria industrial i a haver fet vuit anys de professor de batxillerat (i ESO, uf)”… que te’n penedeixes?! Jo vaig ser alumne teu durant tres anys i en vaig gaudir de valent. No tan sols per la teva destresa i facilitat amb els números (crec que no vas cometre mai cap error), sinó per la teva particular manera de relacionar-te amb els alumnes. Aquella irona didà ctica, aquell element sorpresa en cada comentari, aquella distà ncia respectuosa, aquella sinceritat descarada… era genial, de veritat. Jo m’ho passava molt bé! I ara aquell professor és traductor literari; doncs caldrà seguir aprenent del Ferran. Sort!
No me’n penedeixo gens ni mica, Pol, va ser una bona solució en aquell moment i la veritat és que m’ho vaig passar força bé. Tant, que hauria sigut fà cil quedar-m’hi per sempre, però sentia un rau-rau molt fort de totes les coses que no estava fent (o que feia només a les tardes, cansat després de quatre, cinc o sis classes) i va arribar el dia que vaig haver de decidir on m’ho passava millor i on em semblava que podia fer més servei. I de la mateixa manera que no em penedeixo d’haver fet de professor, tampoc no em penedeixo gens d’haver-ho deixat. La batalla d’ara m’absorbeix més, i diria que s’adiu més a la meva manera de ser.
Dit això, és bonic retrobar de tant en tant un alumne agraït… i amb mala memòria: em vaig equivocar una infinitat de vegades!
Merci Ferran pour ce commentaire sur ma collaboration que je lis pour la première fois , 10 ans après. SÃ, sembla que hagi passat mitja vida però seguim tenint fam o aixo espero 😉 Grà cies per l´experiència viscuda.
Nathalie